“La generació distribuïda i descentralitzada d'energia podria crear activitat econòmica i ocupació vinculades al territori”


ENTREVISTA
Font: Rural Smart Grids
Entrevista a Maite Masià, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) un dels impulsors i organitzadors del 2on Congrés Rural Smart Grids. Masià ens explica el perquè del seu suport a aquesta trobada i ens parla sobre la necessitat d'un canvi de model energètic. Finalment, també valora la darrera i molt qüestionada reforma energètica del Govern espanyol.
Per què aposteu pel concepte de rural smart grids i pel congrés des de l'ICAEN? Quin valor social aporten i quina importància tenen per al canvi de model energètic?
La política energètica de la Generalitat té com a objectiu avançar cap a un model econòmic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, en el qual l’energia és un factor de competitivitat per a les empreses, de benestar per als ciutadans i de sostenibilitat per al conjunt de la societat.
Les xarxes elèctriques intel·ligents aplicades al món rural són un dels múltiples eixos que han de contribuir a l’establiment d’aquest nou model; aquestes infraestructures han d’esdevenir un element dinamitzador per a l’activitat i les economies locals, permetent-los posar en valor els seus actius –els recursos naturals- i generar sinergies amb altres sectors.
Aquesta doble vessant, de contribució al model energètic català i al mateix temps de tracció de les economies locals, converteix les rural smart grids en un projecte important per a l’Institut Català d’energia (ICAEN).


Es parla molt de les smart cities, però quin paper té el món rural en tot aquest canvi de model? Quines oportunitats genera per al món rural?
El món rural té un paper important en la transformació del model energètic, ja que concentra bona part dels recursos naturals que poden esdevenir una font energètica d’origen renovable. Orientar aquests recursos cap a un sistema de generació distribuïda i descentralitzada permetria convertir-los en activitat econòmica i en ocupació directament vinculats al territori. Estem parlant d’alguns recursos que fins ara han estat poc aprofitats a Catalunya, com la biomassa o els residus ramaders, entre d’altres, i que ja han estat identificats com alguns dels àmbits estratègics per al desenvolupament del sistema energètic català.
El cas de la biomassa n’és l’exemple més clar i més desenvolupat: l’aprofitament energètic d’aquest recurs –ja sigui per a usos tèrmics o elèctrics- genera no només una activitat directa, sinó un sector auxiliar relacionat indirectament amb aquesta explotació –extracció de la fusta, manteniment, etc-. Això fa que aquesta estigui directament relacionat amb el territori, és a dir, que no sigui deslocalitzable i que requereixi, a més, diferents nivells de qualificació.
A tot aquest ventall d’oportunitats, cal no oblidar el paper que ha jugat des de sempre i que jugarà en un futur l’aigua com a element vertebrador del territori. És per això que aquest any el congrés se centra en Aigua i energia i totes les ponències i casos que es presentin durant els dos dies giraran entorn d’aquest recurs natural.
Quin paper té el congrés en la difusió d'aquest model? El congrés pot esdevenir un espai on es generin nous projectes?
El congrés és un instrument fonamental per, en primer lloc, difondre el concepte de xarxes elèctriques intel·ligents i, en segon lloc, divulgar les seves aplicacions i possibilitats en l’àmbit rural. La posada en comú de conceptes i de coneixements per part d’experts i de professionals és una eina de primer ordre per aconseguir posar sobre la taula els beneficis d’aquest model i per avançar en alguns dels aspectes sobre els quals s’ha de sustentar, com ara un canvi d’hàbits i de conscienciació de la gent i de les empreses en la seva relació amb l’energia. En aquest sentit, el congrés compleix amb escreix la seva funció.
Sí que hem de ser conscients, però, que a un esdeveniment com aquest no se li pot demanar que generi projectes i activitat del no res, així en fred; el que hem de propiciar és la trobada entre diferents idees, propostes i interessos, confluència que és la que pot propiciar noves idees de negoci.
El congrés d'aquest any està dedicat a l'Aigua i l'energia, com ho valoreu i quines oportunitats pot generar per al territori?
L’aigua, com l’energia, és un bé escàs i un element transversal generador de competitivitat i de benestar. A més, parlem de dos elements complementaris: l’aigua permet obtenir energia elèctrica i l’electricitat permet extreure i redirigir recursos hídrics cap allà on siguin més necessaris i productius –bombaments en canals, pous, etc-. Obtenir sinèrgies entre aquests dos àmbits estratègics només pot redundar en una generació de riquesa i de benestar per al territori.
Òbviament, l’objectiu és per una banda, aconseguir el màxim d’idees que posin en relació aquests dos conceptes amb altres com estalvi, eficiència, ús racional i productivitat, que els tècnics i els experts les treballin, les debatin i les desenvolupin i per altra banda se’n puguin identificar projectes i solucions per aquests projectes.
Quina valoració feu de l'actual reforma energètica promoguda pel Govern espanyol? Com afecta al concepte de rural smart grids?
La reforma del sistema elèctric proposada pel Govern central té com a objectiu eliminar el dèficit de tarifa, però aquesta obsessió ha conduït a dissenyar una proposta que no contribueix gens al desenvolupament d’un sistema energètic sostenible i de futur. L’anàlisi que en fem des de Catalunya és que la reforma només atén una perspectiva economicista i no té en compte cap criteri industrial o de sostenibilitat. Tot això perjudicarà la competitivitat de les nostres empreses; generarà inseguretat jurídica per als inversors, de manera que es dificultarà el desenvolupament i modernització del sector; i atempta contra les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’energia.
Aquesta visió del model energètic afecta directament al concepte de rural smart grids. La penalització de l’autoconsum, la limitació del desenvolupament de les energies renovables, la retallada en la retribució de la distribució o el nou model de facturació, que dóna més pes als costos fixos i, per tant, desincentiva l’estalvi i l’eficiència energètica, són algunes de les mesures que conté la proposta de reforma energètica del Govern. Aquestes no només van en la direcció oposada a una idea de consum racional de l’energia, sinó que dificulten de forma directa el desenvolupament de xarxes elèctriques intel·ligents en l’àmbit rural.
Per tot això, esperem que el tràmit parlamentari serveixi per corregir l’orientació d’aquesta proposta i, si això no es produeix, farem servir tots els instruments per defensar un sector econòmic que pot contribuir de forma significativa a la recuperació econòmica-.

Comentaris