Publicat a la revista Nat el desembre de 2005.
Encara segueix sense determinar-se clarament quina és la capacitat dels animals de detectar o predir terratrèmols
L'ésser humà sempre ha intentat predir els desastres naturals per poder prevenir els danys i això s'ha fet a través de la ciència, però també d'altres vies. En el cas dels terratrèmols fins ara no s'ha obtingut massa èxit, tot i això històricament s'ha especulat sobre la possibilitat que els animals pogueren, detectar, anticipar-se o ajudar a preveure'ls, però mai s'ha arribat més enllà de la teoria, tot i que en els anys seixanta i setanta del segle passat va haver-hi un bum al voltant de la recerca científica sobre aquesta possibilitat, sense resultats concloents. Després del tsunami, ocorregut el 26 de desembre de 2004, el fet que no es trobaren animals salvatges morts i en canvi notables danys i morts entre les persones i animals domèstics, va fer que molts tornaren a assenyalar els animals com a aliats per reduir els danys que provoca l'activitat sísmica.
Per a José Domingo Rodríguez, professor d'etologia de la Universitat de Barcelona (UB), és un fet indiscutible que no ha aparegut elefants morts després del tsunami, però això no es pot vincular necessàriament a una previsió del sisme. Els investigadors assenyalen que alguns animals podrien percebre un rang de freqüència d'ones vibratòries que els humans no podem cosa que els permetria detectar un terratrèmol i fugir davant allò desconegut a partir de l'instint de supervivència. Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica Nacional del Ministeri de Foment, ens indica que, a més, existeix la hipòtesi que els animals puguen detectar els precursos (moviments sísmics previs a la gran sotragrada) d'un terratrèmol. “Seria possible que abans de la gran sacsejada es produiren petites microrruptures que generaren vibracions que no poguérem sentir les persones però si determinats animals, però res que estiga comprovat”, indica Toni Roca de l'Institut Cartogràfic.
Una altra possibilitat que apunta Carreño té a veure amb la producció de gasos nobles (argó i radon) que sembla que tenen lloc just durant l'activitat anterior a un sisme i que facilitaria que determinats animals pogueren detectar-los amb certa antelació. “El moviment de les plaques tectòniques provocaria la formació de gasos aerosols que es transmetrien per l'aire i que els gossos o les colobres podrien detectar fàcilment cosa que els posaria en estat d'alerta i podria explicaria determinades reaccions de nerviosisme”, explica Rodríguez, però ho restringeix a gossos i colobres. Els gasos es produeixen per la fricció de les plaques i les altes temperatures que fan saltar partícules ionitzades que es transmeten per l'aire. El professor d'etologia de la UB, però, no creu que els animals detecten que és concretament l'activitat sísmica sinó més bé una situació de perill, tot i això aquests plantejaments no estan totalment confirmats científicament.
La sensibilitat dels elefants
Els elefants van ser assenyalats com als possibles “profetes” d'aquests desastres quan va passar el tsunami. El que es ben cert és que aquesta espècie tenen una gran sensibilitat cap als moviments sísmics perquè pot sentir les ones a través de les potes, una habilitat encara en estudi. Per Josep Vila, investigador del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, són més sensibles a les vibracions que els humans i, de fet, “fins i tot es comuniquen a partir d'ones sonores que es propaguen tant per l'aire com per terra”. Els seus peus són molt sensibles a les vibracions i tenen poder tant de recepció com de transmissió. “Així com les persones emetem variacions de pressió per parlar que es propaguen per l'aire, ells ho fan pel sòl. Parlen amb els peus com si hi tingueren un percussor.”, indica Vila. Són molt solitaris, però a l'època d'aparellament, per exemple, necessiten reagrupar-se i retrobar-se, i per això han desenvolupat un sistema doble de comunicació que és més segur.
“Qualsevol animal que visca sota terra (talps, rosegadors, escarbats, escorpins, rèptils, etc) tenen sistema de comunicació i detecció sísmica, i per això són molt més sensibles a les vibracions terrestres per prevenir la presència de depredadors o enemics”, afirma Vila. Un altre cas és el dels elefants marins que fan servir les ones sísmiques, donant cops a terra per generar vibracions, per poder detectar els exemplars de la seua espècie. “Moltes espècies d'aranyes es comuniquen a partir de vibracions del substrat o les abelles de la mel que un cop han detectat aliment, transmeten a la resta del rusc on està el lloc a partir d'una dansa que genera unes vibracions (imperceptibles per als humans) per informar sobre com arribar-hi. Finalment, moltes espècies de microrrosegadors a Sudamèrica colpegen amb les potes el terra per comunicar-se”, afegeix Enrique Font, professor de comportament animal a la Universitat de València (UV).
Font ho té claríssim: “no existeix cap evidència en ferm, sòlida i rigorosa que demostre o que, ni tan sols, suggeresca que hi ha cap animal que siga capaç d'esbrinar el lloc i el moment exacte d'un terratrèmol”. En el mateix sentit, Vila matisa que determinats animals són més sensibles per detectar moviments sísmics que no els humans, tot i que no de preveure'ls. “Que els elefants fugesquen o que els gossos lladren o manifesten inquietud no es pot vincular, únicament i necessàriament, als terratrèmols. Si cada cop que veiem animals inquiets haguérem d'engegar les alarmes podríem fer-ho contínuament”, afegeix Vila. A més, l'investigador de la UB ressalta que ens trobem amb la impossibilitat de comunicar-nos amb els animals per saber exactament el que els hi està passant. D'altra banda, si bé sembla que poden notar els moviments previs a les grans sotragades abans que els humans, ho farien en intervals de temps i d'avançament tan poc significatius que no donarien marge per evacuar les zones afectades.
La predicció xinesa
Un dels casos més coneguts en què es va poder predir un terratrèmol va ser el del 4 de febrer de 1975 a Haicheng a Xina quan el govern va evacuar la població amb el resultat d'una mortalitat molt baixa (al voltant de 300 morts). S'addueixen presumptes símptomes: el nivell dels pous van variar, canvis en la "resistivitat elèctrica" del terreny, el sòl que es va aixecar, inflar i deformar i molts animals que estaven en hivernació van sortir de sota terra, etc. A més, durant els dies anteriors a la gran sacsejada les colobres van eixir del seus caus i se les podia veure per tot arreu de la zona afectada i força inquietes. De fet, autoritats xineses durant les dècades anteriors havien estat repartint informació perquè els ciutadans estigueren alerta dels comportaments estranys entre els animals que pogueren prevenir la possibilitat d'un sisme. Temps després es va saber que el terratrèmol havia estat precedit per moviments més petits que poden avançar el desenllaç final, “tot i que no sempre s'han de produir aquests precursos”, indica Roca. Vila ho confirma,“se sap que els dies anteriors hi van haver 500 terratrèmols per dia, cosa que va provocar que els animals isqueren dels seus caus i la gent marxara per por”. Per tant, assenyala Vila, està en qüestió que, tot i que els símptomes es van produir, l'evacuació no fóra més resultat d'una casualitat que d'una predicció real. Fóra o no certa la predicció, un altre terratrèmol 27 de juliol de 1976 al Tangstan, a la mateixa zona i amb una magnitud similar, que va tenir un balanç oficial de més de 650.000 morts, un dels pitjors de la història moderna, i va fer que quedara en dubte la fiabilitat de la predicció cosa que va ser un cop molt dur a les esperances per poder avançar-se aquests fenomens.
La ciència sense resposta
Actualment els científics veuen molt llunyana la possibilitat d'avançar-se a l'activitat sísmica, ni tan sols en països com Estats Units, el Japó o Austràlia que disposen d'importants equips de recerca destinats a aquest objectiu. “Els grecs als anys vuitanta van establir el mètode BAN, que pretenia predir els terratrèmols a partir de captar les ones electromagnètiques que podrien produir-se abans d'un sisme. Pel que es veu el sistema va obtenir alguns encerts però molts fracassos”, assenyala Roca. Tots els intents realitzats no han tingut èxit definitiu, ni han permès trobar indicis o crear esperances en poder avançar. Alguns països com el Japó han optat per prevenir i mitigar aquests desastres amb construccions més resistents a l’acció d’aquests fenòmens. La sismologia permet fer previsió estadística sobre com i on es poden produir els moviments sísmics, però mai quan, però permetent establir quines són les zones amb un major risc. La sismologia instrumental estudia i manté un registre dels sismes a partir de l 1919 a l’Estat espanyol, els d’abans es coneixen a partir de la documentació històrica que els certifica i, finalment, la paleosismologia investiga aquells terratrèmols de fa milions d’anys, dels quals només queda constància en els estrats del territori. Un dels fets determinants per a la dificultat en la previsió és que no existeix un patró comú per a tots els moviments sísmics que es repetesca i permeta predir-los.
Sismicitat als Països Catalans
Les circumstàncies de la tectònica a Catalunya, País Valencià i Balears són totalment diferents a les que puga haver-hi al sud-est asiàtic, Japó o Califòrnia, territoris amb alta sismicitat, però que al nostre territori siga moderada no vol dir que siga despreciable. En la nostra història hi ha hagut terratrèmols que han causat danys a les comarques pirinenques i prepirinenques, on han tingut efectes destructors a Queralbs (Girona) d’intenstitat IX-X a l’any 1428; però també al sud de les comarques valencianes a Torrevella el 1829 i de grau IX, els darrers van estar a Torrevella (1829), finalment a les Balears, a la població de Selva el 1721, amb VII d’intensitat. “En les condicions actuals no es pot produir en el nostre territori ni un tsunami, ni un terratrèmol com el del passat mes d'octubre de 2005 al Pakistan”, afirma el professor de la UB Josep Vila. La península ibérica esta sotmesa a diverses pressions, per un cantó gira en el sentit contrari de les agulles del rellotge com si el seu eix fóra als Pirineus. En canvi l’activitat sísmica del sud es deu més al contacte de plaques africana amb l’euroasiàtica. Al nostre territori el període de recurrència, el temps que ha de passar fins que es torne a produir un terratrèmol de magnitud alta, és alt, de fet no s’ha patit una intensitat IX de fa segles.
Simulació dels efectes dels terratrèmols
Segons Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica Nacional del Ministeri de Foment, només Catalunya i Balears tenen un pla d’emergència sísimica que ara estan engegant Galícia i Múrcia. En el nostre territori s’ha desenvolupat una moderada vida sísmica en els darrers 500 anys, el més fort del segle XX es va produir a Vielha el 19 de novembre de 1923. Per valorar els riscs dels sismes cal partir de dos conceptes: la perillositat o la probabilitat que ocorren sismes forts, i la vulnerabilitat, és a dir, la capacitat de provocar danys materials i humans dels terratrèmols. “En un desert la perillositat pot ser alta però els efectes gairebé nuls. En canvi, al Japó, on han construït edificis sismoresistents, tot i tenir un alta probabilitat de sismes forts les repercusions entre la població humana és baixa perquè els edificis estan preparats per aquests fenòmens naturals”, assenyala Toni Roca de l’Institut Cartogràfic. Per això a casa nostra, tot i tenir una perillositat moderada es pot considerar que tenen una vulnerabilitat relativament alta. El programa Risk-UE, en què participen l’ICC, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, permet preveure quins serien els efectes i els danys d’un terratrèmol d’alta intensitat, tot i que s’ha aplicat només a Catalunya. Per a la prova es va agafar com areferent el sisme de la Garrotxa del 1427 d’intensitat IX. Els resultats serien contundents: el 43% dels edificis de Catalunya es veurien danyats, un miler s’enfonsarien, 23.000 quedarien inhabitables, i hi haurien 25.000 ferits, més de mil morts, 140.000 persones sense habitatge i unes pèrdues econòmiques al voltant del 8% del PIB.
Encara segueix sense determinar-se clarament quina és la capacitat dels animals de detectar o predir terratrèmols
L'ésser humà sempre ha intentat predir els desastres naturals per poder prevenir els danys i això s'ha fet a través de la ciència, però també d'altres vies. En el cas dels terratrèmols fins ara no s'ha obtingut massa èxit, tot i això històricament s'ha especulat sobre la possibilitat que els animals pogueren, detectar, anticipar-se o ajudar a preveure'ls, però mai s'ha arribat més enllà de la teoria, tot i que en els anys seixanta i setanta del segle passat va haver-hi un bum al voltant de la recerca científica sobre aquesta possibilitat, sense resultats concloents. Després del tsunami, ocorregut el 26 de desembre de 2004, el fet que no es trobaren animals salvatges morts i en canvi notables danys i morts entre les persones i animals domèstics, va fer que molts tornaren a assenyalar els animals com a aliats per reduir els danys que provoca l'activitat sísmica.
Per a José Domingo Rodríguez, professor d'etologia de la Universitat de Barcelona (UB), és un fet indiscutible que no ha aparegut elefants morts després del tsunami, però això no es pot vincular necessàriament a una previsió del sisme. Els investigadors assenyalen que alguns animals podrien percebre un rang de freqüència d'ones vibratòries que els humans no podem cosa que els permetria detectar un terratrèmol i fugir davant allò desconegut a partir de l'instint de supervivència. Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica Nacional del Ministeri de Foment, ens indica que, a més, existeix la hipòtesi que els animals puguen detectar els precursos (moviments sísmics previs a la gran sotragrada) d'un terratrèmol. “Seria possible que abans de la gran sacsejada es produiren petites microrruptures que generaren vibracions que no poguérem sentir les persones però si determinats animals, però res que estiga comprovat”, indica Toni Roca de l'Institut Cartogràfic.
Una altra possibilitat que apunta Carreño té a veure amb la producció de gasos nobles (argó i radon) que sembla que tenen lloc just durant l'activitat anterior a un sisme i que facilitaria que determinats animals pogueren detectar-los amb certa antelació. “El moviment de les plaques tectòniques provocaria la formació de gasos aerosols que es transmetrien per l'aire i que els gossos o les colobres podrien detectar fàcilment cosa que els posaria en estat d'alerta i podria explicaria determinades reaccions de nerviosisme”, explica Rodríguez, però ho restringeix a gossos i colobres. Els gasos es produeixen per la fricció de les plaques i les altes temperatures que fan saltar partícules ionitzades que es transmeten per l'aire. El professor d'etologia de la UB, però, no creu que els animals detecten que és concretament l'activitat sísmica sinó més bé una situació de perill, tot i això aquests plantejaments no estan totalment confirmats científicament.
La sensibilitat dels elefants
Els elefants van ser assenyalats com als possibles “profetes” d'aquests desastres quan va passar el tsunami. El que es ben cert és que aquesta espècie tenen una gran sensibilitat cap als moviments sísmics perquè pot sentir les ones a través de les potes, una habilitat encara en estudi. Per Josep Vila, investigador del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB, són més sensibles a les vibracions que els humans i, de fet, “fins i tot es comuniquen a partir d'ones sonores que es propaguen tant per l'aire com per terra”. Els seus peus són molt sensibles a les vibracions i tenen poder tant de recepció com de transmissió. “Així com les persones emetem variacions de pressió per parlar que es propaguen per l'aire, ells ho fan pel sòl. Parlen amb els peus com si hi tingueren un percussor.”, indica Vila. Són molt solitaris, però a l'època d'aparellament, per exemple, necessiten reagrupar-se i retrobar-se, i per això han desenvolupat un sistema doble de comunicació que és més segur.
“Qualsevol animal que visca sota terra (talps, rosegadors, escarbats, escorpins, rèptils, etc) tenen sistema de comunicació i detecció sísmica, i per això són molt més sensibles a les vibracions terrestres per prevenir la presència de depredadors o enemics”, afirma Vila. Un altre cas és el dels elefants marins que fan servir les ones sísmiques, donant cops a terra per generar vibracions, per poder detectar els exemplars de la seua espècie. “Moltes espècies d'aranyes es comuniquen a partir de vibracions del substrat o les abelles de la mel que un cop han detectat aliment, transmeten a la resta del rusc on està el lloc a partir d'una dansa que genera unes vibracions (imperceptibles per als humans) per informar sobre com arribar-hi. Finalment, moltes espècies de microrrosegadors a Sudamèrica colpegen amb les potes el terra per comunicar-se”, afegeix Enrique Font, professor de comportament animal a la Universitat de València (UV).
Font ho té claríssim: “no existeix cap evidència en ferm, sòlida i rigorosa que demostre o que, ni tan sols, suggeresca que hi ha cap animal que siga capaç d'esbrinar el lloc i el moment exacte d'un terratrèmol”. En el mateix sentit, Vila matisa que determinats animals són més sensibles per detectar moviments sísmics que no els humans, tot i que no de preveure'ls. “Que els elefants fugesquen o que els gossos lladren o manifesten inquietud no es pot vincular, únicament i necessàriament, als terratrèmols. Si cada cop que veiem animals inquiets haguérem d'engegar les alarmes podríem fer-ho contínuament”, afegeix Vila. A més, l'investigador de la UB ressalta que ens trobem amb la impossibilitat de comunicar-nos amb els animals per saber exactament el que els hi està passant. D'altra banda, si bé sembla que poden notar els moviments previs a les grans sotragades abans que els humans, ho farien en intervals de temps i d'avançament tan poc significatius que no donarien marge per evacuar les zones afectades.
La predicció xinesa
Un dels casos més coneguts en què es va poder predir un terratrèmol va ser el del 4 de febrer de 1975 a Haicheng a Xina quan el govern va evacuar la població amb el resultat d'una mortalitat molt baixa (al voltant de 300 morts). S'addueixen presumptes símptomes: el nivell dels pous van variar, canvis en la "resistivitat elèctrica" del terreny, el sòl que es va aixecar, inflar i deformar i molts animals que estaven en hivernació van sortir de sota terra, etc. A més, durant els dies anteriors a la gran sacsejada les colobres van eixir del seus caus i se les podia veure per tot arreu de la zona afectada i força inquietes. De fet, autoritats xineses durant les dècades anteriors havien estat repartint informació perquè els ciutadans estigueren alerta dels comportaments estranys entre els animals que pogueren prevenir la possibilitat d'un sisme. Temps després es va saber que el terratrèmol havia estat precedit per moviments més petits que poden avançar el desenllaç final, “tot i que no sempre s'han de produir aquests precursos”, indica Roca. Vila ho confirma,“se sap que els dies anteriors hi van haver 500 terratrèmols per dia, cosa que va provocar que els animals isqueren dels seus caus i la gent marxara per por”. Per tant, assenyala Vila, està en qüestió que, tot i que els símptomes es van produir, l'evacuació no fóra més resultat d'una casualitat que d'una predicció real. Fóra o no certa la predicció, un altre terratrèmol 27 de juliol de 1976 al Tangstan, a la mateixa zona i amb una magnitud similar, que va tenir un balanç oficial de més de 650.000 morts, un dels pitjors de la història moderna, i va fer que quedara en dubte la fiabilitat de la predicció cosa que va ser un cop molt dur a les esperances per poder avançar-se aquests fenomens.
La ciència sense resposta
Actualment els científics veuen molt llunyana la possibilitat d'avançar-se a l'activitat sísmica, ni tan sols en països com Estats Units, el Japó o Austràlia que disposen d'importants equips de recerca destinats a aquest objectiu. “Els grecs als anys vuitanta van establir el mètode BAN, que pretenia predir els terratrèmols a partir de captar les ones electromagnètiques que podrien produir-se abans d'un sisme. Pel que es veu el sistema va obtenir alguns encerts però molts fracassos”, assenyala Roca. Tots els intents realitzats no han tingut èxit definitiu, ni han permès trobar indicis o crear esperances en poder avançar. Alguns països com el Japó han optat per prevenir i mitigar aquests desastres amb construccions més resistents a l’acció d’aquests fenòmens. La sismologia permet fer previsió estadística sobre com i on es poden produir els moviments sísmics, però mai quan, però permetent establir quines són les zones amb un major risc. La sismologia instrumental estudia i manté un registre dels sismes a partir de l 1919 a l’Estat espanyol, els d’abans es coneixen a partir de la documentació històrica que els certifica i, finalment, la paleosismologia investiga aquells terratrèmols de fa milions d’anys, dels quals només queda constància en els estrats del territori. Un dels fets determinants per a la dificultat en la previsió és que no existeix un patró comú per a tots els moviments sísmics que es repetesca i permeta predir-los.
Sismicitat als Països Catalans
Les circumstàncies de la tectònica a Catalunya, País Valencià i Balears són totalment diferents a les que puga haver-hi al sud-est asiàtic, Japó o Califòrnia, territoris amb alta sismicitat, però que al nostre territori siga moderada no vol dir que siga despreciable. En la nostra història hi ha hagut terratrèmols que han causat danys a les comarques pirinenques i prepirinenques, on han tingut efectes destructors a Queralbs (Girona) d’intenstitat IX-X a l’any 1428; però també al sud de les comarques valencianes a Torrevella el 1829 i de grau IX, els darrers van estar a Torrevella (1829), finalment a les Balears, a la població de Selva el 1721, amb VII d’intensitat. “En les condicions actuals no es pot produir en el nostre territori ni un tsunami, ni un terratrèmol com el del passat mes d'octubre de 2005 al Pakistan”, afirma el professor de la UB Josep Vila. La península ibérica esta sotmesa a diverses pressions, per un cantó gira en el sentit contrari de les agulles del rellotge com si el seu eix fóra als Pirineus. En canvi l’activitat sísmica del sud es deu més al contacte de plaques africana amb l’euroasiàtica. Al nostre territori el període de recurrència, el temps que ha de passar fins que es torne a produir un terratrèmol de magnitud alta, és alt, de fet no s’ha patit una intensitat IX de fa segles.
Simulació dels efectes dels terratrèmols
Segons Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica Nacional del Ministeri de Foment, només Catalunya i Balears tenen un pla d’emergència sísimica que ara estan engegant Galícia i Múrcia. En el nostre territori s’ha desenvolupat una moderada vida sísmica en els darrers 500 anys, el més fort del segle XX es va produir a Vielha el 19 de novembre de 1923. Per valorar els riscs dels sismes cal partir de dos conceptes: la perillositat o la probabilitat que ocorren sismes forts, i la vulnerabilitat, és a dir, la capacitat de provocar danys materials i humans dels terratrèmols. “En un desert la perillositat pot ser alta però els efectes gairebé nuls. En canvi, al Japó, on han construït edificis sismoresistents, tot i tenir un alta probabilitat de sismes forts les repercusions entre la població humana és baixa perquè els edificis estan preparats per aquests fenòmens naturals”, assenyala Toni Roca de l’Institut Cartogràfic. Per això a casa nostra, tot i tenir una perillositat moderada es pot considerar que tenen una vulnerabilitat relativament alta. El programa Risk-UE, en què participen l’ICC, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, permet preveure quins serien els efectes i els danys d’un terratrèmol d’alta intensitat, tot i que s’ha aplicat només a Catalunya. Per a la prova es va agafar com areferent el sisme de la Garrotxa del 1427 d’intensitat IX. Els resultats serien contundents: el 43% dels edificis de Catalunya es veurien danyats, un miler s’enfonsarien, 23.000 quedarien inhabitables, i hi haurien 25.000 ferits, més de mil morts, 140.000 persones sense habitatge i unes pèrdues econòmiques al voltant del 8% del PIB.
Comentaris