Publicat a Comunicació 21 a l'abril de 2006.
El diari és el primer que es fa en català d'àmbit netament illenc. Fins al naixement de la capçalera, a les Balears havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d'àmbit municipal, però cap de les Illes.
Al diari existeix una especial sensibilitat cap a la llengua i cultura catalanes i les reivindicacions nacionals
Actualment, el nombre de lectors s'ha consolidat en 30.000 i al voltant d'uns 5.000 exemplars. El seu èxit, segons explica Joan Riera, director adjunt del diari, rau en què és un diari que esdevé un reflex de la realitat social, lingüística i cultural de les Balears, molt polèmica en l'aspecte mediambiental i molt viva en el cultural
El Diari de Balears forma part del Grup Serra, un grup mediàtic autòcton que compta amb publicacions de diferents línies editorials i diversificat de formats, suports i llengües
REPORTATGE
Al maig d'aquest any el Diari de Balears compleix el seu desè aniversari. El 1996 va ser quan es va decidir la transformació de la capçalera illenca Baleares, íntegrament en castellà, per una altra en català que pogués cobrir la creixent demanda de publicacions en aquesta llengua. El Baleares havia nascut el 1939, lligat al règim franquista, de la fusió del diari Falange i d'El Día, fundat el 1923, i de caire moderat. El Grup Serra en va canviar l'orientació quan el va adquirir l'any 1984, amb una línia editorial de caire liberal. El canvi de llengua també va suposar un canvi del nom de la publicació que es va consolidar com a Diari de Balears. Fins aquell moment havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d'àmbit municipal, però cap de les Illes Balears. De fet, en reconeixement a la seva tasca, el Diari de Balears ha estat guardonat amb el premi Gabriel Alomar de l'Obra Cultural Balear (OCB). També n'ha rebut d'altres com el premi El Temps de Comunicació del País Valencià o el dels Joves per la Llengua. Tots aquests suposen un important suport al diari per part d'aquells sectors socials que defensen la llengua i cultura autòctona per l'especial compromís amb els elements identitaris de les Illes del diari en català.
"Als anys noranta la llengua catalana ja havia assumit unes quotes de normalització i de prestigi social com no havia tingut des de feia molt de temps. Aquest context va permetre que el Baleares apostés per canviar de línia editorial, de llengua i de nom per aproximar-se a aquells sectors més sensibles a la defensa de la llengua i cultura autòctona", indica Joan Riera, director adjunt del Diari de Balears. Per a Riera, al 1996 el Baleares ja havia tancat el seu cicle i aquest canvi suposava reviscolar la publicació. A més, assenyala que va coincidir en un moment en el qual va ser president Cristòfol Soler, que tenia una especial sensibilitat cap a la normalització lingüística i amb el president anterior Gabriel Cañelles, que també havia promogut un cert sentiment autonomista. L'aparició d'una publicació diària en català va suposar, llavors, "tot un canvi de mentalitat a les Balears". De fet, el Diari de Balears s'ha implicat en la societat civil illenca amb iniciatives com ara el premi Primera Plana, que han atorgat a diferents personalitats i institucions. Per altra banda, també s'ha creat el Club dels Joves Periodistes destinat als alumnes de Secundària per donar a conèixer l'ofici de periodista.
"Quan se'ns va plantejar aquest projecte ens va resultar molt il·lusionant per a la redacció; tots els implicats ens hi vam sentir molt identificats. Era un tipus de publicació que feia falta i ha esdevingut un instrument de primer ordre de normalització lingüística i cultural. Com a terra d'acollida de població immigrant, calen aquest tipus d'instruments integradors", assegura Margalida Tous, cap de Cultura del Diari de Balears. "Volem ser una publicació molt propera a la gent, a la realitat social, i ser un reflex del que és la societat illenca perquè pretenem fer un diari per a tothom; no volem fer un producte elitista", assenyala Tous. Al diari existeix una especial sensibilitat cap a la llengua i cultura catalanes i les reivindicacions nacionals. En aquest sentit, el Diari de Balears també edita L'espira, l'espurna en la varietat mallorquina, un suplement cultura que ha arribat fa poc als 250 números (amb prop de cinc anys) i que surt cada dissabte amb el diari. En continguts, aquest suplement tracten sovint les diferents manifestacions culturals pròpies en diferents àmbits com ara l'art, el cinema o la literatura. "L'Espira ha estat un important suport i plataforma per als autors propis illencs però també per als de la resta dels Països Catalans", diu Macià Calafat, responsable d'activitats de l'Obra Cultural Balear.
Calafat explica com la iniciativa de passar-se al català de Baleares va ser molt ben rebuda per tots els moviments socials que feien feina per la defensa del català a les Illes. "Es va generar el sentiment que a la fi teníem el que havíem reivindicat durant molts anys: un diari fet des de Mallorca, que tractava temes locals i en català. El balanç d'aquests deu anys del Diari de Balears és molt positiu perquè s'ha aconseguit crear un imaginari propi de la realitat mallorquina en llengua catalana", afirma Calafat. El membre de l'OCB també valora el model lingüístic del diari sempre dins de la correcció però, alhora, molt popular i proper als lectors. El seu mercat natural és el del sector de la població sensible a la llengua catalana amb un cert interès per la informació cultural, indica Calafat. Així mateix, afegeix que ha estat una eina molt positiva per difondre creadors propis mallorquins i de la resta dels Països Catalans. "També ha informat i opinat sobre la política lingüística de les Balears, cosa que és molt important per a tots aquells que defensem el català", afirma Calafat.
El paper de la premsa local
No existeix cap altre mitjà escrit en català d'àmbit balear. Sí que existeixen diferents publicacions setmanals locals com ara les de Sóller, Manacor o Pollença. "El paper d'aquesta premsa ha estat força important perquè ha fet una feina de vertebració dels diferents pobles que ha revaloritzat el moviment cultural autòcton i ha estat la cantera del Diari de Balears i, fins i tot, d'altres diaris en castellà", diu Calafat. Molts dels professionals que han fet periodisme a partir de revistes locals ara són a la d'àmbit illenc, i la presència de premsa local en català ha contribuït a crear uns lectors en aquesta llengua i a la seva normalització. D'alguna manera totes aquestes publicacions de caire municipal han preparat el terreny per a la bona acollida que va tenir el Diari de Balears. "Actualment, el nombre de lectors s'ha consolidat en 30.000 i al voltant d'uns 5.000 exemplars. El seu èxit rau en què és un diari que esdevé un reflex de la realitat social, lingüística i cultural de les Balears, molt polèmica en l'aspecte mediambiental i molt viva en el cultural", afegeix Riera.
El perfil del lector és jove, culte i especialment sensible per la llengua i cultura catalanes i les reivindicacions nacionals. "El nostre és un diari molt centrat a Mallorca, tot i que té difusió en d'altres illes, però cadascuna disposa del seu producte periodístic. Amb tot, tenim distribució i articulistes repartits també a Menorca i Eivissa", afegeix Riera. El Diari de Balears forma part del Grup Serra, un grup mediàtic autòcton que compta amb publicacions de diferents línies editorials i diversificat de formats, suports i llengües. Hi té tres diaris dels quals un està editat en castellà, Última Hora; un altre en català, Diari de Balears i en anglès el Majorca Daily Bulletin. Finalment també compta amb un setmanari en alemany, el Mallorca Magazine. El futur de la publicació està garantit per la cada vegada major normalització a les Illes i, per tant, perquè cada cop és més accessible i pot arribar a més lectors. "Però també depèn de com evolucioni el mercat de la premsa on les diferents webs informatives i la premsa gratuïta estan fent evolucionar el sector", conclou Calafat.
Comentaris