dijous, de gener 05, 2006

El bosc darrere d'un tap de suro

Publicat a la revista NAT el maig de 2006


Quan comprem una ampolla de vi amb un tap de suro estem fent molt més que un acte de consum, estem mantenint un sistema econòmic que garanteix la conservació d'un tipus d'ecosistema, les suredes. A l'explotació surera conviuen en harmonia la humanització del paisatge amb el manteniment del medi i la biodiversitat. “Si es deixa de consumir aquest producte, l'activitat econòmica que manté les suredes es paralitzaria i s'abandonarien a la seua sort les suredes i l’economia rural associads. Podríem perdre-les, si bé no totes, perquè algunes es troben en espais protegits, si la majoria”, assenyala Raquel Gómez, responsable del programa de suredes d'ADENA. Tanta és la importància d'aquesta indústria que l'ADENA i l'Institut Català del Suro, estan col·laborant per conscienciar al ciutadà sobre els efectes positius d’adquirir aquest producte.


“El suro és un sistema de protecció que ha anat desenvolupant l'alzina surera al llarg de l’evolució per tal de superar les condicions extremes del clima mediterrani: les sequeres, les altes temperatures dels estius i, especialment, els incendis”, afirma Raquel Gómez, membre d'ADENA. És un arbre emblemàtic i propi de la Mediterrània Occidental l'escorça del qual s'ha fet servir històricament per diferents usos: des de taps per a ampolles, aïllants en la construcció, fins al calcer. Si bé els taps només representen el 15% de l'ús d'aquest material en pes, esdevé el 85% del volum econòmic i el 90% de l'ocupació generada. El país on n'hi a més superfície i el primer productor és Portugal, seguit d'Espanya, Itàlia, França, Marroc, Algèria i Tunísia. La producció mundial supera les 300.000 tones per any, que s'obtenen de 2.860.000 ha de surers que hi ha arreu del món.

dimarts, de gener 03, 2006

El retorn del vell marí

Publicat en la revista NAT el març de 2006


Desapareguda a mitjans del segle passat a les Illes Balears, la foca mediterrània recupera protagonisme per un projecte de reintroducció de la Conselleria de Medi Ambient illenca que ha despertat adhesions i crítiques, però amb el qual tothom vol ser mol prudent i cautelós.


La Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears ha presentat un projecte per la reintroducció de la foca mediterrània, una espècie emblemàtica de l'arxipèlag desapareguda del mateix fa unes dècades. “Retornaríem el deute que tenim amb la natura per reparar el dany ocasionat pels humans quan l'espècie es va extingir”, explica Sergi Marí membre del GOB Menorca. Marí, però, afegeix que malgrat l'entusiasme que desperta la iniciativa cal ser prudents i actuar amb cautela per assolir una reintroducció exitosa. Per a Joan Mayol, cap de Servei de Conservació d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient de Balears i autor del document “Objectius i criteris del projecte balear de recuperació de la foca Mediterrània” base inicial del projecte, la proposta és valenta perquè va més enllà d'una política de preservació i pretén recuperar l'espai perdut. 


Una espècie en perill
El nom popular de la foca mediterrània varia en funció del territori: a les Balears és vell marí; a la Costa Brava, bou marí; i a la resta de Catalunya i al País Valencià, llop marí. La presència a les illes va ser abundant fins el segle XVIII, el XIX va començar el seu declivi i va desaparéixer el 1958 per l'hostilitat declarada dels pescadors que els veien com competidors i per la destrucció del seu hàbitat per l’ocupació turística del litoral, tot i això se n’han vist exemplars solts fins a les darreries dels setanta. Un estudi elaborat per Xisco Avellà, membre del GOB i fundador del Fons per a la Foca Mediterrània, assenyala que dels exemplars que es coneixen les causes de la seua mort: 140 va ser per armes de foc, i 140 per ofegament en xarxes de pesca de manera no intencionada.