dijous, d’abril 06, 2006

Deu anys del Diari de Balears

Publicat a Comunicació 21 a l'abril de 2006.
El diari és el primer que es fa en català d'àmbit netament illenc. Fins al naixement de la capçalera, a les Balears havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d'àmbit municipal, però cap de les Illes. 
Al diari existeix una especial sensibilitat cap a la llengua i cultura catalanes i les reivindicacions nacionals
Actualment, el nombre de lectors s'ha consolidat en 30.000 i al voltant d'uns 5.000 exemplars. El seu èxit, segons explica Joan Riera, director adjunt del diari, rau en què és un diari que esdevé un reflex de la realitat social, lingüística i cultural de les Balears, molt polèmica en l'aspecte mediambiental i molt viva en el cultural 
El Diari de Balears forma part del Grup Serra, un grup mediàtic autòcton que compta amb publicacions de diferents línies editorials i diversificat de formats, suports i llengües
REPORTATGE
Al maig d'aquest any el Diari de Balears compleix el seu desè aniversari. El 1996 va ser quan es va decidir la transformació de la capçalera illenca Baleares, íntegrament en castellà, per una altra en català que pogués cobrir la creixent demanda de publicacions en aquesta llengua. El Baleares havia nascut el 1939, lligat al règim franquista, de la fusió del diari Falange i d'El Día, fundat el 1923, i de caire moderat. El Grup Serra en va canviar l'orientació quan el va adquirir l'any 1984, amb una línia editorial de caire liberal. El canvi de llengua també va suposar un canvi del nom de la publicació que es va consolidar com a Diari de Balears. Fins aquell moment havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d'àmbit municipal, però cap de les Illes Balears. De fet, en reconeixement a la seva tasca, el Diari de Balears ha estat guardonat amb el premi Gabriel Alomar de l'Obra Cultural Balear (OCB). També n'ha rebut d'altres com el premi El Temps de Comunicació del País Valencià o el dels Joves per la Llengua. Tots aquests suposen un important suport al diari per part d'aquells sectors socials que defensen la llengua i cultura autòctona per l'especial compromís amb els elements identitaris de les Illes del diari en català.

dilluns, de març 06, 2006

Canal 9: una manipulació informativa contestada

Els periodistes del canal autonòmic emeten informes valorant el grau de manipulació dels seus serveis informatius
Canal 9: una manipulació informativa contestada, article publicat a Comunicació 21 i a Nou Cicle el març de 2006
REPORTATGE

Canal 9 va ser una gran esperança per a molts. Naixia en el 9 d'octubre de 1989 (quan encara estaven els socialistes en el poder), però per a molts no ha acomplit les expectatives amb les quals va ser creada. S'esperava que fóra el mitjà que difonguera i normalitzara el valencià: que difonguera una versió estàndard de la llengua lliure de castellanismes i més acurada i perquè donaria prestigi social al valencià podent potenciar el seu ús social. Però ni una cosa ni l'altra. El valencià només s'utilitza en determinats programes (informatius, concursos, magazine i no tots) però no en pel·lícules, sèries i determinats programes coproduïts amb la Federació d'Organismes de Radiotelevisió Autonòmiques (FORTA). 

divendres, de febrer 17, 2006

«Flaix TV, com a operador de continguts, gestionarà un dels canals del múltiplex nacional»

ENTREVISTA

Entrevista a Miquel Calçada, propietari del Grup Flaix apareguda a Comunicació 21 el 17 de febrer de 2006.
"Quan en aquest país hi hagi alguna altra televisió privada que emeti en català estaré encantat de participar-hi. A mi em sap greu autolimitar-me però en el seu moment en la llei dels tercers canals d'aquest estat plurinacional, que ara s'ha demostrat que no és tal, no es va contemplar el respecte els usos lingüístics de cada territori"
"No hem aconseguit l'efecte que volíem, que dues emissores, a més de Catalunya Ràdio, generessin una oferta de publicitat en català. Pel contrari hem de veure com clients que a Flaix fan publicitat en català, a Catalunya Ràdio, segurament perquè ja no hi ha el grau d’exigència del principi, les emeten en castellà.”
"Si tenim una llei per al català apliquem-la, però no només amb els restaurants o amb els menús, sinó també amb les empreses farmacèutiques, amb les de telefonia, etcètera. Qui tingui dubtes, que vagi al Quebec per veure com funciona i que no tenen cap problema"

"Cal repensar el paper dels mitjans públics del nostre país. Gairebé tota institució pública (ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials, Generalitat, etc) tenen o volen tenir una emissora de ràdio i moltes de televisió. No és normal que hi hagi una emissora nacional espanyola, després la nacional de Catalunya, la COM de la Diputació de Barcelona, més les ràdios públiques locals"
"L'evolució actual porta que els centre de decisió comercial estiguin traslladant-se de Barcelona a Madrid, perquè el poder tendeix a concentrar-se en un únic lloc i això té repercussions també en el nostre sector. En aquest sentit hem passat de ser un centre motor econòmic i publicitari a una sucursal"
"Quan no vam sortir elegits per gestionar el multiplex nacional, vam considerar que no tenia sentit continuar aquesta aventura. Tot i així Flaix TV, com a operador de continguts, gestionarà un dels canals del múltiplex nacional"

dijous, de febrer 02, 2006

L'alimentació ecològica: un mercat emergent

De fa tres anys, Veritas esdevé la cadena de supermercats líder en el creixement de vendes del sector
Món Empresarial. Febrer de 2006.
El Ministeri d'Agricultura va presentar en febrer de 2005 els resultats de l'enquesta “Coneixement, hàbits de compra i consum d'Espanya dels productes d'alimentació ecològica”. Segons l'informe un 59% de la població la coneix front a un 39% que no i se situen per damunt del 75% els que la relacionen amb salut, qualitat, confiança i credibilitat. Prop de dos terços estarien disposats a pagar-ne una mica més per productes ecològics i un 47% dels espanyols n'ha provat en alguna ocasió. D'aquest percentatge, el 3,5% només en consumeix de biològic, un 32,6% ho fa majoritàriament i un 59% n'adquireix puntualment. Respecte als que no n'han consumit, no ho fan en un 45% perquè són difícils de trobar, en un 37% per desconeixement i en un 32% perquè són cars. Malgrat tot, la predisposició al consum és molt alta: el 83% dels que no n'han tastat mai s'han mostrat favorables a comprar-ne en un futur.

dijous, de gener 05, 2006

El bosc darrere d'un tap de suro

Publicat a la revista NAT el maig de 2006


Quan comprem una ampolla de vi amb un tap de suro estem fent molt més que un acte de consum, estem mantenint un sistema econòmic que garanteix la conservació d'un tipus d'ecosistema, les suredes. A l'explotació surera conviuen en harmonia la humanització del paisatge amb el manteniment del medi i la biodiversitat. “Si es deixa de consumir aquest producte, l'activitat econòmica que manté les suredes es paralitzaria i s'abandonarien a la seua sort les suredes i l’economia rural associads. Podríem perdre-les, si bé no totes, perquè algunes es troben en espais protegits, si la majoria”, assenyala Raquel Gómez, responsable del programa de suredes d'ADENA. Tanta és la importància d'aquesta indústria que l'ADENA i l'Institut Català del Suro, estan col·laborant per conscienciar al ciutadà sobre els efectes positius d’adquirir aquest producte.


“El suro és un sistema de protecció que ha anat desenvolupant l'alzina surera al llarg de l’evolució per tal de superar les condicions extremes del clima mediterrani: les sequeres, les altes temperatures dels estius i, especialment, els incendis”, afirma Raquel Gómez, membre d'ADENA. És un arbre emblemàtic i propi de la Mediterrània Occidental l'escorça del qual s'ha fet servir històricament per diferents usos: des de taps per a ampolles, aïllants en la construcció, fins al calcer. Si bé els taps només representen el 15% de l'ús d'aquest material en pes, esdevé el 85% del volum econòmic i el 90% de l'ocupació generada. El país on n'hi a més superfície i el primer productor és Portugal, seguit d'Espanya, Itàlia, França, Marroc, Algèria i Tunísia. La producció mundial supera les 300.000 tones per any, que s'obtenen de 2.860.000 ha de surers que hi ha arreu del món.

dimarts, de gener 03, 2006

El retorn del vell marí

Publicat en la revista NAT el març de 2006


Desapareguda a mitjans del segle passat a les Illes Balears, la foca mediterrània recupera protagonisme per un projecte de reintroducció de la Conselleria de Medi Ambient illenca que ha despertat adhesions i crítiques, però amb el qual tothom vol ser mol prudent i cautelós.


La Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears ha presentat un projecte per la reintroducció de la foca mediterrània, una espècie emblemàtica de l'arxipèlag desapareguda del mateix fa unes dècades. “Retornaríem el deute que tenim amb la natura per reparar el dany ocasionat pels humans quan l'espècie es va extingir”, explica Sergi Marí membre del GOB Menorca. Marí, però, afegeix que malgrat l'entusiasme que desperta la iniciativa cal ser prudents i actuar amb cautela per assolir una reintroducció exitosa. Per a Joan Mayol, cap de Servei de Conservació d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient de Balears i autor del document “Objectius i criteris del projecte balear de recuperació de la foca Mediterrània” base inicial del projecte, la proposta és valenta perquè va més enllà d'una política de preservació i pretén recuperar l'espai perdut. 


Una espècie en perill
El nom popular de la foca mediterrània varia en funció del territori: a les Balears és vell marí; a la Costa Brava, bou marí; i a la resta de Catalunya i al País Valencià, llop marí. La presència a les illes va ser abundant fins el segle XVIII, el XIX va començar el seu declivi i va desaparéixer el 1958 per l'hostilitat declarada dels pescadors que els veien com competidors i per la destrucció del seu hàbitat per l’ocupació turística del litoral, tot i això se n’han vist exemplars solts fins a les darreries dels setanta. Un estudi elaborat per Xisco Avellà, membre del GOB i fundador del Fons per a la Foca Mediterrània, assenyala que dels exemplars que es coneixen les causes de la seua mort: 140 va ser per armes de foc, i 140 per ofegament en xarxes de pesca de manera no intencionada.