Prop d'un terç procedeixent de la resta de l'estat
Medi Campus. Juny de 2005
La Universitat de Lleida (UdL) compta amb gairebé 9.000 estudiants dels quals, segons dades de la matrícula del maig de 2004, el 47,8% són procedents de les comarques de la demarcació de Lleida (del Segrià el 34,7%), el 33,4% de la resta d'Espanya el 14,6% de la resta de Catalunya (el 8,8% de la província de Barcelona) i el 4,2% de l'estranger. "El segons cicles tenen un gran prestigi arreu de l'estat, concretament els que més èxit tenen són concretament les enginyeries d'agrònoms, lla superior forestal i la d'informàtica superior", assenyala el vicerector de docència de la UdL Carles Alzinet. Aquestes dades constaten que el transport i les bones comunicacions esdevenen una necessitat bàsica per al bon funcionament de la universitat lleidatana.
Tant per part del vicerector com per la del president del Consell de l'Estudiantat de la UdL, Josep Maria Romero, s'afirma que Lleida no disposa de bones comunicacions amb la resta de Catalunya i amb la resta de l'estat. "La situació és molt més greu en el cas de Girona amb la qual només n'hi ha dos autobusos al dia, i per anar en tren cal passar per Barcelona i fer transbord en un viatge de més de 4 hores", indica Alzinet. Tot i això, el mateix vicerector indica que amb Tarragona i Barcelona la comunicació no és, almenys, tan deficient com amb Girona. Entre Barcelona i Lleida existeix un servei de trens i autobusos gairebé cada hora però que poden suposar un trajecte de tres hores, en cotxe en dues hores,i des de Tarragona a la capital del Segrià el viatge se situa al voltant de l'hora i mitja. En trens existeix una relativa freqüència entre aquestes destinacions que disminueix en el cas dels autobusos.
Alzinet es congratula que l'AVE ha millorat notablement les comunicacions amb Saragossa i Madrid, i, per extensió, (ja que Madrid és un pol important de transport) amb la resta d'Espanya, tot i això opina que encara queden notables mancances. "Hi ha gent que ve de força lluny i no fan ni un trajecte setmanal perquè és queden aquí a Lleida durant la setmana o durant el mes", indica Carles Alzinet. El principal problema, explica el vicerector, és el de les comunicacions internes de les comarques de la província que no tenen una bona xarxa entre les capitals de comarca i la ciutat de Lleida. "A les comarques de la Franja de Ponent o de les comarques del Pirineu, que es d'on venen la majoria dels estudiants, falta un transport públic que s'adapti als horaris universitaris", conclou Josep Maria Romero president del Consell de l'Estudiantat. El representant dels estudiants també assenyala que no existeix una política pròpia de la UdL d'ajuts o beques al transport per als estudiants, de les comarques de Lleida, catalanes o de la resta d'Espanya. "Els becaris del ministeri d'Ensenyament si que obtenen una compensació específica pel tema del transport, però només aquest cas", afegeix Romero.
Les comunicacions són un problema de la ciutat en general més que pròpiament o estricament de la Universitat la qual cosa fa que tampoc en pugui tenir força incidència més enllà d'aconseguir determinats avantatges puntuals per als estudiants. Existeixen diferents convenis amb Renfe o amb l'empresa Autobusos de Lleida que permeten aconseguir descomptes amb el carnet universitari. En el cas dels autobusos esl acords fan possible traslladar-se per tota la ciutat amb la Tarja de l'Estudiant que atorga a aquest col·lectiu diferents descomptes. A més a més, existeixen diferents possibilitats d'abonaments mensuals, quadrimestrals o anuals específicament per universitari, tant estudiants com treballadors.
Residències i lloguer de pisos
Segons ens explica Josep Maria Romero, la majoria dels estudiants, davant el problema del transport opten per romandre a la ciutat de Lleida durant el període lectiu amb la qual cosa els viatges es redueixen a menys d'un per setmana, depenent de la llunyania del lloc d'origen. "Qui ve de la resta de Catalunya ja ho fa amb cotxe o transport públic i solen quedar-se a viure, almenys entre setmana, a Lleida a un pis de lloguer o una residència. Molts ja estan establerts i obvien els problemes que se'n podrien derivar de la deficient comunicació de la ciutat", explica Romero. El president del Consell de l'Estudiantat de la UdL afegeix que des de l'Ajuntament de Lleida s'estan impulsant des d'aquest any una política de pisos per estudiants.
Existeixen diferents opcions per als estudiants que vulguin quedar-shi a Lleida durant el curs com ara les residències universitàries, albergs i pisos de lloguer. La UdL disposa d'una residència pròpia d'Apartaments Universitaris al Campus de Cappont a la mateixa ciutat que compta amb prop de 200 places amb tot tipus de serveis comunitaris com bugaderia, menjador, sales d'actes i d'estudis etc La gran majoria són apartaments individuals i només tres són dobles i alguns compten amb infraestructures adaptades per a minusvàlids.
També existeixen fins a sis residències privades més d'estudiants però aquestes no vinculades a la universitat de les quals tres són femenines com Pare Coll, Cordimariana, Cor de Maria, i altres tres són mixtes com ara Sant Anastasi del Servei de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Mundial o Ans i fins i tot un alberg de caire públic per a estudiants. Finalment el Consell de l'Estudiantat dóna un servei d'allotjament universitari que permet posar en contacte les persones que ofereixen diferents modalitats com ara compartir pis, o per lloguer de pisos sencers o només 'habitacions.
Comentaris