dijous, de novembre 10, 2005

El auge del turismo single

Suplemento Viajar. La Vanguardia. Noviembre de 2005

Solteros, separados o viudos,con o sin hijos, disponen ya de servicios y productos diseñados para cubrir específicamente su demanda de ocio y viajes para conocer gente. 


En los últimos treinta años el matrimonio ha dejado de ser el objetivo vital de toda de la población y, en muchos casos, ya no es para toda la vida. De casarse, los españoles lo hacen a edades más maduras: la media eran los 25 años en los ochenta frente a los 30 actuales. Además, cada vez mayor número de personas deciden vivir solos, incluso entre los que están casados. Todo este cúmulo de circunstancias ha hecho que comiencen a ser habituales largos períodos de soltería que se pueden concretar en diferentes realidades: solteros, separados o viudos, con o sin hijos.


dissabte, d’abril 02, 2005

“El nostre objectiu és aprofundir en les ja intenses relacions econòmiques de Catalunya, València i Balears”

Josep González, president de MEPIMED, assenyala que les divergències polítiques no han d'interferir en la col·laboració econòmica i empresarial entre les comunitats.
Món empresarial. Abril de 2005.

ENTREVISTA
La Mesa de Pimes de la Mediterrània (MEPIMED) reuneix les patronals Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), de les Illes Balears (PIMEB) i l'Empresarial del País Valencià. Les tres són organitzacions empresarials de petites i mitjanes empreses que se situen fora de l'òrbita de la CEOE, “som patronals independents”, assenyala Josep Gonzàlez, president de PIMEC i de MEPIMED. La Mesa, creada ara fa dos anys, ha estat una eina per formalitzar les relacions i la cooperació ja existents entre aquestes associacions de fa anys, així com per impulsar accions i iniciatives comunes. La fórmula de Mesa com a espai de diàleg i acció conjunta permet a les diferents patronals conservar la seva personalitat pròpia i autonomia jurídica dins de la defensa dels interessos compartita. A banda, existeix una àmplia complementarietat de l'activitat econòmica entre les Balears, Catalunya i País Valencià i se situen com a líders de l’estat en diferents àmbits. Les tres regions suposen el 32% de les transaccions comercials interterritorials espanyoles, el 45% de les exportacions i un 55% de les pernoctacions de turistes estrangers. MEPIMED es marca com a objectiu unir la força de les tres patronals per elevar la seva capacitat de negociació davant de les diferents administracions europea, espanyol i autonòmiques. La seva força resideix en el fet que representa a més de 875.000 empreses de tres comunitats que acaparen gran part de l'activitat econòmica de l'estat.


diumenge, de febrer 06, 2005

Els problemes de comunicació de Lleida no suposen una merma d'estudiants

Prop d'un terç procedeixent de la resta de l'estat
Medi Campus. Juny de 2005
La Universitat de Lleida (UdL) compta amb gairebé 9.000 estudiants dels quals, segons dades de la matrícula del maig de 2004, el 47,8% són procedents de les comarques de la demarcació de Lleida (del Segrià el 34,7%), el 33,4% de la resta d'Espanya el 14,6% de la resta de Catalunya (el 8,8% de la província de Barcelona) i el 4,2% de l'estranger. "El segons cicles tenen un gran prestigi arreu de l'estat, concretament els que més èxit tenen són concretament les enginyeries d'agrònoms, lla superior forestal i la d'informàtica superior", assenyala el vicerector de docència de la UdL Carles Alzinet. Aquestes dades constaten que el transport i les bones comunicacions esdevenen una necessitat bàsica per al bon funcionament de la universitat lleidatana.

dimecres, de gener 12, 2005

Animals que detecten terratrèmols: ¿Mite o realitat?

Publicat a la revista Nat el desembre de 2005.


Encara segueix sense determinar-se clarament quina és la capacitat dels animals de detectar o predir terratrèmols


L'ésser humà sempre ha intentat predir els desastres naturals per poder prevenir els danys i això s'ha fet a través de la ciència, però també d'altres vies. En el cas dels terratrèmols fins ara no s'ha obtingut massa èxit, tot i això històricament s'ha especulat sobre la possibilitat que els animals pogueren, detectar, anticipar-se o ajudar a preveure'ls, però mai s'ha arribat més enllà de la teoria, tot i que en els anys seixanta i setanta del segle passat va haver-hi un bum al voltant de la recerca científica sobre aquesta possibilitat, sense resultats concloents. Després del tsunami, ocorregut el 26 de desembre de 2004, el fet que no es trobaren animals salvatges morts i en canvi notables danys i morts entre les persones i animals domèstics, va fer que molts tornaren a assenyalar els animals com a aliats per reduir els danys que provoca l'activitat sísmica.


Per a José Domingo Rodríguez, professor d'etologia de la Universitat de Barcelona (UB), és un fet indiscutible que no ha aparegut elefants morts després del tsunami, però això no es pot vincular necessàriament a una previsió del sisme. Els investigadors assenyalen que alguns animals podrien percebre un rang de freqüència d'ones vibratòries que els humans no podem cosa que els permetria detectar un terratrèmol i fugir davant allò desconegut a partir de l'instint de supervivència. Emilio Carreño, director de la Xarxa Sísmica Nacional del Ministeri de Foment, ens indica que, a més, existeix la hipòtesi que els animals puguen detectar els precursos (moviments sísmics previs a la gran sotragrada) d'un terratrèmol. “Seria possible que abans de la gran sacsejada es produiren petites microrruptures que generaren vibracions que no poguérem sentir les persones però si determinats animals, però res que estiga comprovat”, indica Toni Roca de l'Institut Cartogràfic. 



dimarts, de gener 11, 2005

El trencalòs: els secrets de l'únic ocell que menja ossos

Publicat a la revista NAT el novembre de 2005.


Els vols de zel del trencalòs, encara que no molt habituals, s’han iniciat ja i són el més impressionant de cicle reproductor: en fan en cercle però també en tàndem en el qual la parella vola molt junta i, de vegades, s'agafen les potes i es tiren des de l'aire realitzant unes espectaculars espirals. És entre novembre i la primera meitat desembre que es desenvolupen les còpules d’aquesta au carronyaire que habita als Pirineus. Les parelles, que s'han format des dels set o vuit anys d'edat i que duren per tota la vida, ja han construït els nius als mesos de setembre i octubre. Nien a l’alta muntanya (entre 600 i 2200 metres) dins d'una cova o esquerda de penya-segats i cingleres perquè són espais protegits de la neu, la pluja i el fred. En aquestes alçades, les cavitats ben protegides són els únics indrets que generen l'escalfor suficient per sobreviure en un context en què es poden assolir quinze graus sota zero. Per això, durant el fatigant procés de construcció del niu s'ha pogut veure com traslladaven boles de llana procedent d'ovelles mortes per evitar que s'arribe a una temperatura mínima. A més, s'ha pogut assistir al trasllat d'enormes branques de fins a un metre, gairebé tan grans com ells, per finalitzar la construcció de l'espai on naixeran els polls. 



“L’economia espanyola té un dels índexs de productivitat més baixos de tota Europa”

Maria Callejón és Directora General de Polítiques de Pimes, departament dependent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç
El Pla de Dinamització de l’economia aprovat en març és una de les eines del govern per paliar aquesta situació
El Pla de Competitivitat de la Pime preveu impulsar la innovació com element clau per millorar competitivitat empresarial

Món Empresarial. Novembre de 2005

El govern central va anunciar al març un Pla de Dinamització que compta amb més de cent mesures per augmentar la productivitat i la competitivitat de l’economia espanyola. Com a complement d’aquesta iniciativa ens trobem amb el Pla de Foment Empresarial, una reforma fiscal i un altra del mercat de treball en marxa i una Llei d’Estabilitat i Transparència Pressupostària.En aquest sentit, Maria Callejón ens parla de les mesures i objectius del Pla de Dinamització, de les mancances de l’economia espanyola i dels plans i mesures específiques per a pimes que té previst engegar o que ja té en funcionament el govern espanyol. Una de les mancances més importants de l’economia espanyola la trobem en el lent creixement de la productivitat. La del treball representa el 92,5% de la mitjana de la UE-15 i la que té en compte el total dels factors el 95,4%.